Total de visualitzacions de pàgina:

divendres, 17 de desembre de 2010

Les TIC i la tesi de Robinson.

   En mirar de nou el document de Robinson em venen al cap algunes de les idees que pensí quan el vaig veure per primera vegada.

   L'ensenyament ha de canviar, s'ha d'adaptar als nous temps. Estic d'acord. En  aquesta època de les TIC l'escola no pot continuar com en temps d'antubi. Cada època ha tingut els seus coneixements especifics.; per exemple a l'Edat Mitjana s'ensenyaven els anomenats sabers clàssics: el trivi (gramàtica, retòrica i dialèctica) i el quadrivi (aritmètica, geometria, música i astronomia). Hui ens fa riure aquesta visió. Com veiem al video el que interessava conèixer a l'era pre-industrial potser tampoc interesse en aquests moments.

   Ara bé, com integrar aquestes noves tecnologies a la nostra escola?, de quina manera podem orientar els nostres alumnes per tal que trien tot allò que necessitem per dur endavant la tasca docent com a professors d'una determinada matèria sense que naveguen a la deriva? com aconseguir que el que volem mantenir viu: els nostres costums, allò que més estimem: la nostra cultura i tradicions no quede engolida per la dominant cultura anglesa a la xàrcia?.....   
    
   Aquestes són les qüestions que em preocupen, sense deixar de costat altres diguem-ne més concretes com  quina és la millor manera d' integrar els nostres alumnes més necessitats? (els mitjans de que disposem als nostres centres  no sempre estan a l'abast de tothom, no hi ha bastants ordinadors o de vegades la connexió és gairebé testimonial).

   Preparar el treball per a realitzar-lo fora del centre implica augmentar considerablement la nostra càrrega laboral  ja de per si bastant extensa. És per això que pense que és molt necessari disposar de materials bàsics que s'adapten a les noves necessitats, així com millorar la nostra formació per a saber-los utilitzar.

   Al respecte pot ser interessant veure el programa Redes del diumenge vinent, http://www.redesparalaciencia.com/4095/1/el-domingo-redes-77-crear-hoy-las-escuelas-de-manana

dimecres, 8 de desembre de 2010

Enric Solbes



    Enric Solbes (Alcoi,1960-Alzira, 2009) és un pintor, il·lustrador i dissenyador valencià. En 1979 va iniciar la seua carrera que el va dur a exposar la seua obra a València, Madrid i Nova Iork.

   El seu nom està molt lligat a dues importants iniciatives culturals valencianes: l'editorial Bromera ( per a la qual va il·lustrar molts dels seus llibres o va dissenyar el seu logotip) i  la companyia teatral Albena Teatres.

   La seua producció pictòrica abarca molts camps: cartells per a concerts, teatre, campanyes institucionals, programes d'activitats, publicitat, calendaris (sempre el de Bromera des de 1992).

   Va rebre diferents premis com el del Ministeri de Cultura (1991) per La impremta valenciana.

   Per part de la Generalitat Valenciana va rebre diferents distincions, la darrera per Rondalles Valencianes (2008) obra escrita per Josep Franco amb qui va col·laborar editant diversos llibres de text.

   La seua darrera exposició fou Retrats de l'invisible a Alzira.

   Per a mi Enric Solbes serà sempre l'autor del calendari que m'ha acompañyat durant els nadals i caps d'any darrers. Enguany el trobaré a faltar.     

dimarts, 30 de novembre de 2010

Recursos Bromera



   La pàgina de recursos m'ha semblat com un meravellós bagul on trobar molta de la informació que de vegades necessitem com a docents. Alguna ja la coneixia per les campanyes que de tant en tant teníu l'amabilitat d'enviar-me o per la difusió mitjançant el periòdic Levante.
De tots ells m' ha resultat  més interessant el recurs dels enllaços. No sabia que hi havia tanta i tanta informació. M' he passat molta estona mirant i remirant ,buscant recursos que m'aprofiten per al meu treball diari. Ni cal dir que n'hi ha, i molts!

La casa de gel




 

    El llibre La casa de gel de Joan Pons està disponible a la BPM de Meliana. Es pot llegir la primera edició, publicada a Bromera el 2010.

Enric Lluch, algemesinenc

L'escriptor Enric Lluch va nàixer a Algemesí ( nom que sembla procedent de l'àrab al-samis o lloc ben asolellat) l'any 1949. Ha publicat un grapat de llibres de Literatura infantil i juvenil en diverses editorials: Edebé, Bromera... tal i com es pot vore a  http://www.clijcat.cat/.
D'entre tots ells he elegit Jo Tirant, tu Carmesina, publicat a Bromera el 2006.

dijous, 25 de novembre de 2010

Ana Juan: una il·lustradora molt original

Per a trobar la informació sobre la il·lustradora Ana Juan he entrat  a http://www.sol-e.com/   i seguint la ruta Banc de recursos, Directori , Galeria d'escriptors i il·lustradors espanyols he accedit a un llistat alfabètic, on l'he trobada.
Allí hi apareix la seua foto amb una petita biografia i diferents informacions sobre ella. Em sembla molt interesant la seua obra, que es pot visualitzar a la seua web http://www.anajuan.net/.
Jo no la coneixia i m'ha semblat senzillament preciosa. Us recomane que la visiteu. Si pitgeu sobre la flor o l'esquirol trobareu una bonica galeria sobre les seues il·lustracions.

dimecres, 24 de novembre de 2010

Premis

La guanyadora del Premi Nacional d'il·lustració de l'any 2010 és Ana Juan. No coneixia aquesta notícia ni tampoc cap dels seus llibres, encara que amb l'ajuda dels bloggers espere subsanar-ho.

El Premi Nacional de Literatura Infantil i Juvenil 2008 és l'escriptor galleg Agustín Fernàndez Paz amb l'obra O único que queda é o amor.

Conec l'obra traduïda a valencià, Només ens queda l'amor, publicada per l'editorial Bromera. També Les flors radioactives a la mateixa editorial.